El casc històric de Benavites, situat al cor del municipi, és una joia històrica que transporta els visitants a èpoques passades. Aquest conjunt urbà conserva l'essència d'un típic poble valencià, amb carrers estrets i empedrats, cases tradicionals i racons plens d'encant.
Durant les festivitats locals, com les Falles o les Festes Patronals, aquests carrers cobren vida amb processons, música i activitats culturals.
Visitar el casc històric de Benavites és una experiència que combina història, cultura i autenticitat. És un lloc on el temps sembla aturar-se, oferint als visitants una visió única de la tradició valenciana en la seva forma més pura.
Declarada monument històric artístic nacional en 1981, la Torre de Benavites és l’edifici més emblemàtic de La Vall de Segó. El seu origen és incert, però es creu que podria ser una antiga atalaia musulmana, situada estratègicament entre Almenara i Sagunt amb finalitats defensives i de comunicació.
Després de la conquesta cristiana per Jaume I al voltant de 1238, és probable que es realitzaren adaptacions per ajustar-la a les necessitats dels nous senyors feudals, com va passar en altres torres com les de Bétera o Paterna. No obstant això, els elements arquitectònics actuals apunten a una reconstrucció de finals del segle XV o principis del XVI, d’època renaixentista.
Destaca pels seus paviments ceràmics de Manises, probablement del segle XV, i les làpides amb inscripcions hebrees, provinents del cementiri jueu de Morvedre, reutilitzades després de l’expulsió dels jueus en 1492. A més, l’artesanat de guix i el matacà mostren influències renaixentistes italianes, especialment toscanes. La torre també suggereix l’existència d’una muralla medieval que delimitava el poblat de Benavites.
Informació sobre La Torre de Benavites
És un històric llavaner públic que es troba en el municipi de Benavites, a la Comunitat Valenciana. Construït a principis del segle XX, este espai era utilitzat per les dones de la localitat per a llavar roba, sent un lloc essencial en la vida quotidiana de l'època.
El llavaner està dissenyat amb una estructura de pedra i disposa de canals per on fluïx l'aigua, provinent d'una font natural pròxima. Este sistema assegurava un subministrament constant d'aigua neta, facilitant les labors domèstiques de la comunitat. A més de la seua funció pràctica, el llavaner era un punt de trobada social, on les dones compartien converses i estrenyien llaços comunitaris mentres feien el seu treball.
Amb el temps i la modernització, l'ús del Llavaner de Benavites va disminuir, però perdura com un símbol del patrimoni cultural i la història local. Hui dia, és un lloc que reflectix amb fidelitat la vida quotidiana de generacions passades i constituïx un punt d'interés turístic per als qui desitgen conéixer més sobre les tradicions del municipi. La conservació d'este espai demostra el compromís de Benavites amb la preservació del seu llegat històric.
Situada en el cor de Benavites, és un temple amb una rica història que reflectix la fe i la tradició del municipi. Construïda en el segle XVII, sobre les restes de l'antiga mesquita, esta església destaca per la seua arquitectura senzilla però elegant, típica de les parròquies rurals de la Comunitat Valenciana.
El temple va ser dedicat a la Verge dels Àngels, qui és la patrona del poble. En el seu interior, es troben diverses peces d'art sacre, incloent-hi un altar acuradament decorat i una imatge de la Verge que presidix les celebracions religioses. L'església és un lloc central per a les festivitats locals, com les Festes Patronals i altres celebracions litúrgiques importants.
Al llarg dels anys, l'edifici ha sigut restaurat en diverses ocasions per a preservar la seua estructura i mantindre la seua rellevància com a lloc de trobada per a la comunitat. L'Església de La nostra Senyora dels Àngels no sols és un espai de culte, sinó també un símbol d'identitat i devoció per als habitants de Benavites.
El Molí de l'Àrab és un dels elements més representatius del patrimoni hidràulic de Benavites, vinculat a la història agrícola i cultural del municipi. Aquest antic molí, d'origen probablement àrab, reflecteix la importància de l'aigua en la vida quotidiana i econòmica de la regió durant segles.
El molí va ser construït durant l'època musulmana, quan l'agricultura i els sistemes hidràulics eren essencials per al desenvolupament de les alqueries com Benavites. El seu disseny aprofita les aigües del riu Palància i les sèquies circumdants, utilitzant la força de l'aigua per moldre cereals i altres productes agrícoles.
La Marjal de Benavites és una zona humida de gran valor ecològic, cultural i històric, situada a la Comunitat Valenciana, i forma part del sistema de marjals mediterranis.
Utilitzada històricament per al cultiu d'arròs i com a font d'aigua, combina activitat humana i entorn natural, marcant la seva importància durant generacions. És un refugi per a flora i fauna, incloent-hi espècies protegides i aus migratòries, ideal per a l'observació de la natura.
Hui en dia, continua sent un espai protegit, perfecte per al senderisme, la fotografia i la conservació d'un ecosistema únic.
Situada en l'antic poble de Benicalaf, és un petit però significatiu temple que forma part del patrimoni històric i cultural de la Comunitat Valenciana. Construïda al segle XVII, l'església està dedicada a Sant Jaume Apòstol, sent un lloc de referència espiritual per als habitants de la zona.
Aquest edifici religiós, d'estil senzill i auster, és un exemple típic de les esglésies rurals valencianes. Malgrat la seva mida modesta, destaca pel seu valor històric, ja que ha sigut testimoni de la vida i les tradicions de la comunitat local al llarg dels segles. El seu interior alberga un altar major decorat amb elements tradicionals, així com imatges religioses de gran importància per a la devoció popular.
Al llarg dels anys, l'església ha experimentat diverses restauracions per preservar la seva estructura i mantenir-la com un espai funcional i cultural. Actualment, l'Església de Benicalaf és un lloc emblemàtic que combina història, fe i comunitat, sent protagonista en festivitats locals i en actes religiosos.
Encara que hui en dia Benicalaf és una poble deshabitada, l'església es conserva com un símbol de la història de la zona, representant un llegat que connecta el passat amb el present i que continua atraient visitants interessats a descobrir la seva història i bellesa arquitectònica.
.png?v=1750978911)
